Ximénez-Spínola Pedro Ximénez Muy Viejo

Corria l'any 1918 quan aquesta Solera va veure la llum. Quatre generacions de la mateixa família han treballat per mantenir el compte d'envelliment de cada gota d'aquest vi. Més que un producte en ell mateix, és un desig de continuïtat. Un ofici heretat de pares a fills.

A la fase visual mostra un color caoba intens però molt net, com a conseqüència de l'estabilitat aconseguida en fusta. Subtils reflexos iodats, molt brillants i propis dels 15 anys de criança oxidativa. En moure lentament la copa, la llàgrima delata l'intens grau de fructosa i el punt glicèric natural. Es nota que és un vi fermentat perquè no té la densitat habitual d'altres Pedro Ximénez.

Al nas la intensitat de la passa és arrabassadora i rotunda, dominant clarament enfront de la resta d'aromes. Notes de cafè torrefacte i xocolata negra molt típiques de l'envelliment perllongat, també té un punt de volàtil propi de la seva vellesa que no s'ha de confondre amb la volatilitat de l'alcohol. No hi ha realment percepció alcohòlica, aquesta subtilesa i les aromes de la pansa li donen un toc elegant però intens.

La seva excepcional suavitat a la boca i la subtilesa del seu contingut alcohòlic natural, li aporten una gran finor. Segueix dominant clarament el raïm passificat, amb record de figues seques. Tota aquesta concentració s'acobla a la perfecció amb els torrefactes de la fusta, deixant en el llarguíssim i interminable retrogust una experiència molt grata, duradora i difícil d'oblidar.